Catalogna, pugno duro da Madrid, nessun dialogo

C’è il pugno duro di Madrid nei confronti della Catalogna: nessuna possibilità di dialogo con chi viola la Costituzione e la sovranità dello Stato: per il premier spagnolo Mariano Rajoy l’unica possibilità per il presidente catalano Charles Puigdemont è, in pratica, ritirare la dichiarazione d’Indipendenza. In caso contrario verranno adottate tutte le misure previste dalla Costituzione. Puigdemont ha tempo fino a lunedì prossimo per una decisione, avendo ricevuto un proprio e vero “ultimatum”. Rajoy sia al Senato, che al Consiglio dei ministri, sia in conferenza stampa ha mantenuto la sua linea, affermando Il futuro e il ritorno alla normalità istituzionale, come tutto il mondo ci sta chiedendo, è nelle mani di Puidgemont. Spetta a lui decidere se far tornare tutto alla normalità o alimentare la tensione. Dall’altra parte replica Barcellona per bocca del portavoce dell’esecutivo, Jordi Turull: Se il governo spagnolo deciderà di applicare l’art.155 della Costituzione contro la Catalogna, il Govern andrà avanti sulla strada dell’indipendenza, Se applicano l0articolo 155, vuole dire che non vogliono il dialogo, e sarà chiaro che dobbiamo essere coerenti con i nostri impegni.

Come dire: da parte del Governo nazionale spagnolo non possono esserci compromessi, nè mediazioni, e in caso di risposta definitiva negativa da parte di Puidgemont è già spianata la strada per il commissariamento della Catalogna. Con quali ulteriori conseguenze in questo momento non è prevedibile.

IN AGGIORNAMENTO

ECCO IL TESTO ORIGINALE DELL’INDIPENDENZA CATALANA


DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA

Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.

La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.

La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s’ha dotat i ha gaudit d’institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s’han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.

Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica.

Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.

L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.

L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.

Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

Pin It on Pinterest

Close